dijous, 31 d’agost de 2017

Lo campanar de les Garrigues


LO CAMPANAR DE LES GARRIGUES

D’una hora lluny lo campanar
Alça la veu, marca camí
Sembla que el tingos a tocar
I encara queda bon bocí.

Estiu i hivern, festa i feiner
Sempre hi ha gent al seu voltant
Bevent aubac al plataner
Menjant solà asseguda al banc.

A sota té la Catedral
Un temple gran, barroc, mudat
Amb un retaule capital
I un Crist que sap parir un aiguat.

diumenge, 27 d’agost de 2017

Vacances a Barcelona


VACANCES A BARCELONA

Les vacances, quan era petit
Eren tres mesos sense escola
Una pàtria per conquerir
Un temps que no marcava l’hora.

Se’m feia llarg, tant temps al poble
Mig dia a l’ombra, fugint del sol
La nit s’acabava a les onze
Jugava sempre lo mateix rol.

Fins que un bon dia, los meus oncles
Se’m van endur a Barcelona
Lluny de casa dues setmanes!
A l’indret on la bossa sona!

La primera setmana, a baix
Eixample, carrer Comte d’Urgell
Del terrat, se veien los Encants
I un panorama d’allò més bell:

La Catedral, l’església del Pi
Les xemeneies del Paral·lel
Lo turó olímpic de Montjuïc
Lo Telefèric, a frec del cel.

La Teresina i el Josep Bosch
Me passejaven Rambles avall
M’indicaven lo rumb de Colom
I em menaven davant de la mar.

La segona setmana, a dalt
Al Guinardó, barri de costa
A l’Avinguda de Montserrat
I al carrer de Varsòvia.

Coronava lo cim del Carmel
Tastava l’aigua del Martinenc
Badava entre els pilars del Parc Güell
Bevia contalles a la Deu.

La Pepita i l’Oncle Lluís
La Júlia i l’Oncle Manel
Estaven avesats al pendís
No pas jo, xiquet de l’esbufec.

Les vacances, quan era minyó
Eren Sarroca i Barcelona
Poble i ciutat, museu i terròs

Cursa i passeig, sabata i fona.

diumenge, 20 d’agost de 2017

Sol, i no em dol


SOL, I NO EM DOL

Esporgo aulivers a l’altre cap de terme
On lo verb no pren, on los mots s’assequen
Només escolto lo so de l’astisora
I el doll de branques que rega la terra.

En la solitud conreo la llibertat
Prenc lo reng que vull, paro quan me sembla
Sotjo el Montmeneu, admiro lo Vedat
I, quan me’n canso, torno a la fenya.

Sóc ginebre, card, escalunya i ortiga
Arrelo al terròs, la saba em travessa
La meua sang alimenta la garriga
Li atorgo sentit, m’explico des d’ella.

En la solitud conec la tranquil·litat
Buido l’ànima de temor i de neguit
L’omplo amb treball ferreny i apassionat
Sóc home adobat quan lo jorn és finit.

Lo sol s’amaga, la celístia s’ajoca
Plego els trastes, pujo al ruc, cap a casa
Pujo la costa que m’estira a Sarroca
Demà torno, aulivers, a trenc d’alba.

dijous, 17 d’agost de 2017

Fragatí


FRAGATÍ

Fragatí del món
Menes dos cavalls
Travesses lo pont
Véns a festejar.

Ets la cegallosa
Relotx de precisió
Ton sogre te provoca
Amb jotes d’Aragó.

Per astí, per astà
Dixes pioure quan piou
Ta forma de parlar
Per a mi, és com l’or.

No ets gaire falaguer
Però no estàs mai trist
Ets fan de l’escocès
Penyista fragatí.

Britànic del Cinca
Curiós i polit
Bregat polemista
Mai rival, sempre amic.

Fragatí del món
No et calen cavalls
Travesses lo pont
Vas a descansar.

dissabte, 5 d’agost de 2017

Garbinada


GARBINADA

És més vell que el món:
Quan fa calor, no et mogos gaire.
Passa per l’ombra, ben a prop l’aigua
I espera la garbinada.

Després de dinar, a mitja tarda
Llengües d’aire arriben de mar
Les fulles belluguen, lo sol declina
Les cadires, balda enllà.

Fresca, covada, forta o escanyada
La garbinada sempre arriba quan cal
Desvetlla paraules, ventila cabòries
Empeny, estira, anima la vida.

dimarts, 1 d’agost de 2017

Indis i pistolers


INDIS I PISTOLERS

Rodola una parrella borda
Un revolví aixeca el guaret
Un escamot d’indis s’embosca
en serra de roca i romer.

Los pistolers ordeixen un pla
I disposen dues esquadres
Cadascuna fendirà un flanc
Amb una tempesta de bales.

Uns i altres peixen los enginys
Revòlvers d’ametller i auliver
Escopetes de figuera i pi
Fletxes de foc, espetecs de verb.

Parapetats rera les pedres
Ajupits sota les espigues
A l’abric de pletes i eres
Sotjant masos, corrals i espones.

S’ericen les plomes dels síoux
Una ginesta s’ha bellugat
Lo vent? Una rabosa? Un truc?
Un signe i comença el combat.

dissabte, 29 de juliol de 2017

Passejar sota l'aigua

A l’Albagés, han acabat el pantà. Quilòmetres i quilòmetres de terra remoguda, rebaixada i aplanada, un erm modelat segons la idea de l’home, l’embassament de cua del canal Segarra-Garrigues.
Ara hi ha un didalet d’aigua, però l’any que ve, segons diuen, es començarà a omplir. Serà un cop d’efecte, un canvi molt gros, veure tanta aigua encaixonada al bell mig de la salvatge garriga. Canviaran –encara més- els conreus, el turistes russos envairan les Garrigues Altes i el riu Set serà navegable fins al Segre. 
Tanta reivindicació, tant soroll, tant imaginar com seria el futur amb l’aigua del reg, i resulta que ho tenim a tocar. En pobles com Sunyer, Sarroca, Torrebesses, Llardecans o Maials ja es rega, i el paisatge ha començat a mutar. On hi havia sembrats i ametllers, ara hi ha fruiters. Aquest hivern, sense anar més lluny, s’han condicionat unes quantes finques de regadiu entre Alfés i Alcanó. I el canvi s’accelerarà quan l’aigua salti alegre del pantà de l’Albagés.
Mentrestant, hom té el privilegi de passejar sota l’aigua abans que arribi l’aigua. Camins pelats i escrostonats, masos de pedra seca, serres mossegades, revolvins que aixeca la garbinada... Tot això no hi serà, quedarà colgat per tones d’aigua. I hom podrà dir que hi era, que ho va veure, que ho va calcigar i que s’hi va ensorrar, al lloc on tot era a punt de canviar.

Nota: Aquest article apareix al número 452 del quinzenal SomGarrigues (del 14 al 27 de juliol de 2017)..